Tot el peix està venut. Per fi s'ha acabat, no queda ni una arengada. Pere Puig i Ribas. Reus 26 setembre 2026 - Reus 16 abril 2026. Ahir, dijous 16 d'abril del 2026 vaig rebre la prestació a la mort digna, dret a morir dignament. Gràcies a tots i a totes les que avui, dijous, dia 17 d'abril del 2026 us heu apropat al vetllatori a donar suport als meus fills.

Pujada al blog programada. Penúltima entrada.

Tot el peix està venut. 

Per fi s'ha acabat, no queda ni una arengada. 

Reus 26 setembre 2026 - Reus 16 abril 2026. 

Ahir, dijous 16 d'abril del 2026 vaig rebre la prestació a la mort digna, dret a morir dignament. 

Gràcies a tots i a totes les que avui, dijous, dia 17 d'abril del 2026 us heu apropat al vetllatori a donar suport als meus fills. Pere Puig i Ribas.

Només em queda donar les gràcies.

Gràcies als incondicionals, als que vau aguantar fins al final, als meus fills, les meves germanes.

Gràcies als que no vau poder aguantar i vau baixar del carro.

Gràcies als que vau reaparèixer al darrer moment, família, antics amics, amors...

Gràcies als que no us vau quedar mirant diagnosis errònies i ho vau intentar més enllà de la vostre obligació.

Gràcies als que vau fer complir la llei sense por o amb por. Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, doctores referent i consultora, doctors, infermeres...vau fer el correcte tot i saber que us posarieu a molta gent en contra.

Gràcies a l'equip de l'hospital Sant Joan de Reus, cirurgians que faran que trossets d'algú que va morir en vida puguin donar vida als que no volen morir.

Gràcies a tots aquells i aquelles amb qui m'he creuat a la vida i ens vam acompanyar un trosset de camí.

Gràcies als que enteneu, als que no enteneu, però accepteu, als que no enteneu, als que no accepteu, als que ni enteneu, ni accepteu, ni teniu cap interès a fer-ho.

Gràcies als que no jutgeu i també als que jutgeu.

Gràcies als que vau desaparèixer per al camí, família, amics, amigues, col·legues, coneguts.

Gràcies a tots els que em vau obrir les portes de casa vostre, sense condicions, durant més o menys temps, encara que només fos un dia, unes hores, un moment.

Gràcies als que vau triar i als que no vau voler o no vau saber triar.

Gràcies als que escolteu i als que xerreu sense escoltar.

Gràcies als que rieu, als que ploreu, als que crideu, als que recordeu, als que oblideu i no voleu recordar.

Gràcies als que perdoneu i als que no sabeu o no podeu perdonar.

Gràcies als que ajudeu sense esperar res a canvi.

Gràcies als que defeneu el que és just i als que feu que hi hagi persones que haguem de defendre el que és just.

Gràcies a aquells i aquelles que lluiteu i als que ja no teniu forces per a continuar lluitant.

Gràcies als que respireu encara que faci mal i a aquells que feu que respirar faci mal.

Gràcies a les persones pont i a les persones destí.

A tots i a totes els que teniu patiu una malaltia, especialment als i a les que patiu una malaltia mental greu i/o crònica, us vull dir: mentre quedi una opció de tractament, farmacològic, terapeutic... mentre no s'hagin esgotat i lluitat totes absolutament totes, les que ofereix la ciència la medicina les alternatives les experimentals totes totes, mentre en quedi una per provar, hi ha esperança.

A totes i a tots els que patiu malalties mentals, abans de decidir tirar per al dret, recordeu una cosa, una vegada, un home insignificant que es va passar gairebé tota la vida patint, que va provar tots absolutament tots els tractaments, que va lluitar i esgotar totes les opcions, al final va aconseguir que no el discriminessin, que es fes complir la llei.

A tots i a totes les que esteu pensant a tirar la tovallola paciéncia, doneu-vos l'oportunitat de fer les coses bé.

Per acabar, gràcies, moltes gràcies als periodistes que em vau donar veu.

Pere Puig i Ribas.

https://youtu.be/g6CqxBdYBQI?si=m-hsWJ81x4ah8UfP