Tenim por al desconegut perquè el nostre cervell prefereix la "realitat apresa" o creure en algo inventat i indemostrable (deu, reencarnació...).que la incertesa absoluta. La mort, en ser la incertesa més gran, és on aquesta por arriba al seu punt màxim. 14 abril 2026 - Pere Puig i Ribas.

La por al desconegut es la por més gran "por mare" perquè és la base de totes les altres pors. 

Explicació senzilla de per què passa, d'on ve i com es connecta amb el final de vida.

Per què és la por més gran?

El cervell humà és una màquina de predicció. La seva feina principal és mantenir-te viu, i per fer-ho, necessita saber què passarà a continuació per preparar una resposta (lluitar o fugir).

Manca d'informació = Perill: Quan no sabem què hi ha en una habitació fosca, què passarà en un canvi de vida, ens enfrontrm amb una cultura o raça diferents, el cervell no pot planificar. Davant d'aquest buit d'informació, la ment sol omplir el "no saber" amb l'opció més pessimista per pura prudència evolutiva.

Es neix amb ella, també es va aprenent i ens la van inculcant.

És una barreja, però la base és innata:

• Instintiva (Nascuda): Venim "programats" de sèrie amb una certa cautela cap al que no és familiar. Els nostres avantpassats que no s'acostaven a una cova fosca sense mirar abans tenien més probabilitats de sobreviure que els que hi entraven sense verificar abans.

• Cultural (Apresa): Tot i que la base és biològica, la societat i l'educació poden amplificar-la. Si creixem en un entorn que castiga l'error, que ens adverteix constantment dels perills externs, que ens sobreprotegeix... aquesta por es torna cada cop mes gran.

La relació amb la por a la mort

La mort és l'incògnita definitiva, el desconegut absolut. Per això és la por humana per excel·lència:

• El buit d'informació total: Ningú ha tornat per explicar què hi ha "a l'altre costat" amb certesa científica. Això anul·la completament la nostra capacitat de control i predicció.

• Pèrdua d'identitat: La por a la mort no és només por al dolor, sinó a deixar de ser "jo". Com que no podem imaginar el no-res, el cervell ho interpreta com l'amenaça més gran possible.

Tenim por al desconegut perquè el nostre cervell prefereix la "realitat apresa" o creure en algo inventat i indemostrable (deu, reencarnació...).que la incertesa absoluta. La mort, en ser la incertesa més gran, és on aquesta por arriba al seu punt màxim.