L'últim cartó. 40 anys fidel a una marca. 11 abril 2026 - Pere Puig i Ribas 1971 - 2026

L'últim cartó. 40 anys fidel a una marca.

No diré la cantarella excusa que fa servir tot déu, allò de: Vaig començar a fumar per la pressió social, per als amics... tirant pilotes fora mirant de posar sempre la culpa de tot el dolent als altres i el mèrit de tot el que és bo a un mateix.

Recordo el primer cop que vaig fumar un cigarret. Va ser a Alforja al bosquet del maset dels meus pares, a tocar de l'ermita de sant Antoni. Li vaig furtar un cigarret, un Ducados al meu pare i me'l vaig anar a fumar sol al bosquet. Les dues o tres calades que li vaig fotre em van sentar com un tiro, em vaig posar verd, marro, lila... de tot colors.

El meu pare no fumava cigarretes, fumava en pipa, puros, senyorites, roslis caliquenyos... els Ducados els desembolicava els barrejava amb el tabac de pipa, embotia la barreja a la pipa, l'encenia i xuclava, no s'empassava el fum. Ell era conscient que el tabac no era bo, però sempre deia que el més dolent del tabac eren les cigarretes, per al paper, per xuclar el fum del paper barrejat amb el del tabac.

Vaig néixer l'any 1971 als anys 70, 80, 90.. estava permès fumar a tot arreu, a les habitacions dels hospitals, trens, autobusos, avions, a classe a partir de BUP cou universitat... a les autoescoles als exàmens de conduir...

De fet, el meu avi matern va morir al llit de l'hospital amb un cigarret a la boca.

Altres temps, altres costums....

Camel 40 anys fidel a una marca.

Qui em coneix sap que la meva marca de tabac ha sigut sempre Camel. Quan algú m'oferia tabac si no era Camel no acceptava, tret d'en contades ocasions, si m'havia quedat sense tabac o sortint de festa quan després d'unes hores tant feia el que cremaves per fer fum.