Les malalties mentals NO s'exclouen del programa PADES. De fet, el sistema de salut de Catalunya treballa per una atenció integrada on els pacients amb trastorns mentals greus o demències tinguin el mateix dret a rebre cures pal·liatives que qualsevol altre pacient crònic o terminal. PROU! La llei NO discrimina, els metges de capçalera, els CAP i les unitats PADES SI.

PROU! La llei NO discrimina, els metges de capçalera, els CAP i les unitats PADES SI.

Les malalties mentals NO s'exclouen del programa PADES. De fet, el sistema de salut de Catalunya treballa per una atenció integrada on els pacients amb trastorns mentals greus o demències tinguin el mateix dret a rebre cures pal·liatives que qualsevol altre pacient crònic o terminal

L'accés al PADES no depèn del diagnòstic (si és psiquiàtric o físic), sinó de la situació de complexitat i de final de vida del pacient.

Com s'integra la salut mental al PADES:

• Criteris d'Inclusió: El programa s'adreça a persones amb malalties cròniques avançades, evolutives i amb un pronòstic de vida limitat. Això inclou malalties neurodegeneratives i situacions de gran fragilitat on el trastorn mental pot ser la patologia principal o una comorbilitat.

• L'Hexàgon de la Complexitat: El model de cures pal·liatives a Catalunya utilitza una valoració multidimensional que inclou l'àrea psíquica (estat emocional, risc de vulnerabilitat) com un dels pilars fonamentals per decidir la intervenció de l'equip

https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/9183/pla_estrategic_atencio_palliativa_especialitzada_catalunya_bases_model_futur_2023.pdf?sequence=4&isAllowed=y

A Catalunya, l'atenció als pacients que necessiten cures pal·liatives s'articula principalment a través del programa PADES (Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport). En l'àmbit de la psiquiatria, aquestes cures s'integren per atendre tant el patiment físic com l'emocional i espiritual de persones amb malalties mentals greus o demències en fase terminal. 

Marc Legal i Drets

L'atenció pal·liativa a Catalunya està emparada per diverses normatives que garanteixen la dignitat en el procés final de la vida:

Llei 21/2000: Estableix els drets dels pacients en situació terminal, incloent-hi l'accés garantit a les cures pal·liatives.

Llei d'Autonomia del Pacient: Regula el dret a la informació, el consentiment informat i les Voluntats Anticipades (Document de Voluntats Anticipades).

Decret Llei 25/2021: Reorganitza l'atenció sociosanitària per millorar la integració dels serveis de salut i socials, afectant directament el funcionament dels equips PADES. 

Funcionament del PADES

Els equips PADES són unitats interdisciplinàries (metges, infermers, psicòlegs i treballadors socials) que actuen com a suport a l'Atenció Primària: 

Ubicació: Treballen principalment al domicili del pacient, però també donen suport en centres residencials.

Objectiu: Control de símptomes (dolor, dispnea), suport emocional a la família i acompanyament en el dol.

Accés: Es realitza habitualment a través del metge de família o l'especialista de l'hospital de referència. 

Salut Mental i Cures Pal·liatives

En psiquiatria, el model català posa èmfasi en:

Demències avançades: Atenció específica per a pacients amb deteriorament cognitiu on el PADES col·labora amb els Equips d'Atenció Integral a la Gent Gran.

Malaltia Mental Greu: Suport en la presa de decisions compartides quan la malaltia mental coexisteix amb una patologia física.

Canal Salut

Consultar la xarxa de Recursos Específics de Cures Pal·liatives per localitzar l'equip més proper. 

Institut Català de la Salut

Cures pal·liatives. Canal Salut

Canal Salut·salutgeneralitat