La fase on l'humor negre actua com l'últim refugi d'una ment que ja no té res a perdre. El procés de morir està preciosament ben organitzat. Pere Puig i Ribas

La fase on l'humor negre actua com l'últim refugi d'una ment que ja no té res a perdre. El procés de morir està preciosament ben organitzat.

https://www.secpal.org/wp-content/uploads/2023/01/catalunya-cristiana-entrevista-enric-benito-040922.pdf

La ment en procés final de vida experimenta una "desconnexió" on les preocupacions mundanes s'esvaeixen, revelant la vacuïtat de l'existència. L'humor negre aparèixer davant l'absurd de la fi, amb una acceptació de la no-existència i una lucidesa final que qüestiona tot el que abans semblava important. 

La gran indiferència: Molts dels drames, ambicions i pors que dominaven la vida semblen de cop absurds, banals i sense sentit. "Per què em vaig preocupar tant per aquella factura?" es converteix en "Quina ximpleria tot plegat".

Irònic control de danys: La ment perceb el tractament mèdic i el patiment com una obra de teatre on el final és inevitable, veient el «encarnissament terapèutic» amb desdeny i humor, com un últim esforç inútil per posar portes al camp.

Nihilisme reconfortant: La idea que «tot s'acaba i res té sentit» esdevé un alleujament, no una tragèdia. L'ego es dissol, i la por a la mort es converteix en un deixar-se anar d'espatlles davant el buit.

La lucidesa terminal: De vegades, es produeix una estranya claredat mental, un moment de «tornada» on la persona veu la seva vida amb un distanciament gairebé còmic, entenent que morir és tan natural com néixer, i que tots els seus afanys estan essent preciosament organitzats.