Absurd. Ara ja no, ara ja no toca. Anys lluitant perquè em fessin les derivacions les proves, negant-se a fer-les un cop rere l'altre, mil queixes mil denúncies que no van servir de res. Ara ja no toca, disbarats! 12 abril 2026 Pere Puig i Ribas.

Absurd. Ara ja no, ara ja no toca. Anys lluitant perquè em fessin les derivacions les proves, negant-se a fer-les un cop rere l'altre, mil queixes mil denúncies que no van servir de res. Ara ja no toca, disbarats!

La paraula absurd prové del llatí absurdus (propi d'un sord, desvinculat de la realitat) i s'utilitza per descriure tot allò que és contrari a la raó, a la lògica o al sentit comú. 

Definició general i ús quotidià

En el llenguatge corrent, ens referim a quelcom absurd quan és irracional, inconsistent o directament no té cap propòsit lògic. 

• Com a adjectiu: "Una decisió absurda", "Un comportament absurd".

• Com a substantiu: "Aquest projecte és un absurd" (una cosa sense cap sentit). 

Lògica i Matemàtiques

En aquest camp, té un significat tècnic molt concret:

• Reducció a l'absurd: És un mètode de demostració que prova la veritat d'una proposició demostrant que la seva contrària porta a una contradicció o a una falsedat evident. [4, 5] 

L'Absurdisme

És un concepte clau en el corrent existencialista (especialment en l'obra d'Albert Camus):

• Es refereix al conflicte entre la recerca de sentit que fa l'ésser humà i la naturalesa "silenciosa" i sense sentit de l'univers.

• La vida com a absurda: La constatació que no hi ha un propòsit intrínsec o racional en l'existència humana.

El Teatre de l'Absurd

Moviment dramàtic (com ara obres de Beckett o Ionesco) que utilitza situacions il·lògiques, repeticions i diàlegs incoherents per reflectir l'angoixa i la falta de sentit de la condició humana moderna.

Sinònims principals:

• Irracional: Que va contra la raó.

• Il·lògic: Que no segueix les regles de la lògica.

• Incongruent: Que no té coherència.

• Disbarat: Acció o dita sense sentit.

• Insensat: Que no té seny.